dilluns, 18 de juny de 2012


REPRESENTEM LES FORMES DEL RELLEU!

Els destinataris

Aquest material didàctic està dissenyat per a alumnes de 6è de primària, és a dir, infants d’11 i 12 anys. Segons la teoria de les etapes de Piaget, els alumnes compresos en aquestes edats es troben en l’etapa de les operacions formals, caracteritzada per l’habilitat de poder pensar més enllà d’una realitat concreta. Així, els infants podran pensar establint relacions amb altres idees abstractes, com poden ser les proporcions i conceptes de segon ordre. Per tant, podran ésser capaços de representar una maqueta de les formes del relleu. Tot i així, no cal caure en errors i pensar que un subjecte a una edat determinada ha d'aprendre uns continguts determinats a un ritme marcat per a aquesta edat, ja que cada nen és diferent a l'altre i cadascú té els seus propis ritmes i estils d'aprenentatge.



Justificació

La present programació té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines necessàries per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i millorar-lo, tal com predica el currículum d’educació primària. Pretén també treballar l’entorn des d’un punt de vista contextualitzat a partir de les vivències i experiències del nostre alumnat en relació al medi que l’envolta.


El coneixement del relleu permet als alumnes identificar l’entorn en el que viu, i a més, ens brinda l’oportunitat de treballar transversalment en la millora i protecció d’aquest.

D’altra banda, l’objectiu va més enllà del mer coneixement i identificació de les formes del relleu,
 ja que també incidim en el desenvolupament d’altres competències bàsiques com la competència comunicativa, i social i ciutadana, ja que el treball l’han de desenvolupar en grup, potenciant així el diàleg i la discussió; així com la competència digital i de la informació, mitjançant la recerca d’informació i d’imatges per tal de poder realitzar el treball; i, per últim, la competència artística i cultural treballant el modelatge del paisatge.

D'altra banda, donada la importància que atorga el currículum a la competència comunicativa
hem plantejat aquesta activitat de manera que es faciliti el diàleg i les interaccions. Tenint en consideració que el llenguatge és la base de tots els aprenentatges, i que sense ell no hi hauria coneixement, en aquesta activitat pretenem també potenciar la competència comunicativa, ja
que a major domini d'aquesta, millor accés, comprensió, interpretació, gestió, construcció i comunicació de la realitat i de la informació, i per tant, major autoregulació i desenvolupament cognitiu per part dels nens. A més, treballant de forma interdisciplinària afavorim la globalització dels continguts i la funcionalitat dels aprenentatges, potenciant la mobilització i l’ús d'aquests en contextos diferents.

A més a més, la realització de la maqueta en petits grups ens permet atendre als nens de forma
 més personalitzada i ens brinda la possibilitat de treballar respectant les diferents maneres d'aprendre dels alumnes. Així mateix, també ens permet tenir més llibertat per observar i conèixer els nostres alumnes.


Els continguts

Els continguts de geografia de l’àrea de Medi Natural, Social i Cultural es basen en l’adquisició de les eines necessàries per comprendre el món on viuen. Per aquest motiu és essencial que els infants d’aquesta etapa adquireixin coneixements sobre els llocs, els paisatges i els territoris per tal de poder situar les informacions a què té accés, desplaçar-se i actuar.


Amb la realització de la maqueta procurem treballar la identificació i la localització de les principals formes de relleu. Tanmateix, l’execució d’aquesta maqueta ens dóna peu a treballar posteriorment altres continguts com l’anàlisi dels elements naturals i antròpics que influeixen en la configuració del paisatge de la maqueta així com la valoració d’actuacions que contribueixen a la protecció i conservació d’aquest medi.


Els objectius


Pel que fa als objectius principals de l’activitat portada a terme, cal tenir en compte que normalment en un mateix grup-classe conviuen alumnes molt heterogenis, amb estils, habilitats, capacitats, cultures i llengües ben diferents. És per aquest motiu que tot i plantejar uns objectius generals cada alumne és un món i cal adaptar els objectius a cadascun d’ells i més especialment a aquells alumnes amb necessitats educatives especials, ja siguin alumnes amb discapacitats sensorials, motrius, intel·lectuals o fins i tot alumnes nouvinguts. Per aquest motiu cal adaptar els objectius i els criteris d’avaluació als fonaments de l’escola inclusiva.


D’altra banda, tal com indica el currículum de primària, cal tenir present la realitat multilingüe i multicultural de la societat de la qual formem part com a font de riquesa personal i col·lectiva. S’ha de prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada vegada més global i utilitzar de manera cada vegada més autònoma els mitjans al seu abast. Tot això amb l’objectiu de què els nens siguin capaços d’obtenir informació i comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

És per aquesta raó que, un dels motius pel quals s’ha desenvolupat aquest material didàctic en grups ha estat el fet de potenciar la competència comunicativa a més d’aprofitar l’ajuda mútua que es poden oferir els mateixos alumnes.

Finalment, es pretén identificar els principals elements de les formes de relleu mitjançant l’experimentació, analitzar la seva organització, les seves característiques i interaccions; identificar els elements naturals i antròpics propis del paisatge així com valorar la protecció i conservació d’aquest medi.

En definitiva, aquests són els principals objectius que hem plantejat per a la realització d’aquest material didàctic:

  • Identificar els principals elements de les formes de relleu.
  • Analitzar la seva organització, les seves característiques i interaccions.
  • identificar els elements naturals i antròpics propis del paisatge.
  • Valorar la conservació i protecció del medi.
  • Participar i col·laborar activament en grup.
  • Potenciar el diàleg i utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement.

Competències

A partir de la realiztació d’aquesta activitat, mitjançant el material didàctic proposat, es pretén que els alumnes puguin assolir les següents competències bàsiques:


COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Al llarg de l’activitat es treballa la competència comunicativa a través de les interaccions en petit grup i gran grup. Els alumnes, mentre treballen en grup, dialoguen, discuteixen i decideixen sobre la tasca que han de realitzar.

COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE
S’intenta que els alumnes siguin conscients del seu propi procés d'aprenentatge per aconseguir un procés d'autorregulació personal en el qual, gradualment, siguin capaços de regular el seu propi aprenentatge i aprendre a aprendre amb autonomia.
COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
Es pretén que l'alumne mantingui certa autonomia en la realització de l’activitat. Els alumnes aniran descobrint les diferents formes de relleu per si mateixos, i el docent respectarà els seus ritmes, ajudant-li quan sigui necessari. Pel que fa al respecte del ritme de l'aprenentatge dels nens s’entén que el docent ha de conèixer a cada alumne/a del seu grup i saber que uns necessitaran menys temps per comprendre i realitzar l’activitat i uns altres més, per la qual cosa serà important conèixer aquestes característiques per cerciorar-nos del seu progrés. El mestre ha d'adaptar-se als estils d'aprenentatge de cadascun dels seus alumnes, amb la finalitat de que tots aprenguin i cap es “quedi enrere”. Per a aquells nens més capaços s’han de tenir preparades diverses activitats complementàries i d'ampliació, perquè així tampoc es vegi perjudicada la progressió del seu propi aprenentatge.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
L’objectiu principal d’aquest material didàctic és treballar el coneixement del món físic que envolta els infants, per aquest motiu, l’activitat està dirigida directament a l’assoliment d’aquesta competència.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Mitjançant el treball en petit grup procurem desenvolupar en l’alumnat valors democràtics, com el respecte, la col·laboració, la tolerància, la solidaritat, i posar en pràctica normes de convivència, útils i necessàries pel correcte desenvolupament global de l’alumne.


Els recursos


  • GESTIÓ DE RECURSOS: Descobriment guiat
  • RECURSOS DIDÀCTICS:
    • Personals: Docent
    • Funcionals: La classe.
    • Materials: plastilines de diversos colors, escuradents, base de cartró, cartellets de cartolina, llapis, tisores, vernís.

Desenvolupament o funcionament del material

El material didàctic proposat consisteix en la presentació d’una maqueta de plastilina, que representi les diferents formes de relleu que existeixen, tant de paisatge interior com de costa, entenent com a relleu les formes o accidents geogràfics que presenta la superfície de la terra. Aquests continguts hauran estat treballats prèviament a l’aula. Els alumnes hauran de col·locar els cartellets corresponents amb el nom de cada forma, demostrant que han  identificat el lloc de manera adequada.


Les formes de relleu que hauran d’identificar són:

Paisatge d’interior
  • Cim: zona de més altitud de la muntanya.
  • Vessant: part lateral de la muntanya.
  • Muntanya: elevacions del terreny.
  • Peu: base de la muntanya.
  • Serralada: agrupació d’un conjunt de muntanyes alineades.
  • Vall: zones planes situades entre muntanyes.
  • Altiplà: planures situades a una altitud elevada respecte al nivell del mar.
  • Depressió: planures situades a poca altitud sobre el nivell del mar.
  • Turó: elevacions del terreny que no superen els 200 metres d’altitud.


    Paisatge de costa
  • Cap: sortint de la costa cap al mar.
  • Golf: entrant del mar a la costa.
  • Badia: entrant del mar a la costa, però d’una mida més petita que el golf.
  • Península: extensió de terra envoltada de mar per tot arreu, excepte per una zona anomenada istme, que la uneix a un continent.
  • Illa: extensió de terra envoltada completament per mar.
  • Arxipèlag: conjunt d’illes
  • Estret: canal d’aigua situat entre dues masses pròximes a terra.
  • Penya-segat: costes rocoses amb grans pendents sobre el mar.
  • Ria: penetració del mar cap a l’interior per la desembocadura d’un riu.
Posteriorment a l’etiquetatge de la maqueta, els alumnes hauran de realitzar un esquema on s’indiquin les principals unitats de relleu català, les peninsulars, i les insulars.

Per últim, en petits grups de 4 o 5 persones, triaran una imatge que representi el relleu català peninsular o insular, per després procedir a l’elaboració de la seva pròpia maqueta de plastilina.










dimarts, 8 de maig de 2012

EL CONTE D'EN GARGOT I ELS 5 SENTITS


En Gargot era un dibuix que no estava acabat. Vivia en el meravellós món de les pàgines, un lloc on tot pot succeir, un espai ple d’aventures i emocions.

Ell, més que un personatge, era un esbós. El seu cap era gairebé rodó, però no completament, i només tenia una boca sense res més . El seu tronc tenia forma de meló, els seus braços eren molt prims i en lloc de mans, tenia dos cercles. Les seves cames, llargues, acabaven en dos peus molt grans. Tal i com he dit: en Gargot era un dibuix que no estava acabat, però és clar, això ell no ho sabia.

En Gargot es trobava incomplet, en el fons de la seva ànima de dibuix, sentia que al seu voltant estaven passant coses, i per alguna estranya raó, ell, no les podia percebre. Aleshores va començar a pensar que potser el seu creador, el dibuixant que l’havia fet, per algun motiu no l’havia pogut acabar. En Gargot va estar pensant què podia fer, quina solució podia trobar al seu problema. 
 Desprès d’una estona donant voltes va pensar: ”Ja està! Tinc la solució”. Va agafar un llapis que hi havia pel voltant, i es va dibuixar dos ulls a la seva cara nua. De sobte, tot un món de formes, llums, ombres, contrastos i colors que no coneixia es va obrir davant d’ell. Era tant bonic, que fins i tot li va caure una llàgrima de l’emoció, com si d’una forma simbòlica estigues batejant el naixement dels seus ulls. Acabava de descobrir el sentit de la vista.

El nostre amic va agafar el llapis i va començar a caminar per un bosc, tenia ganes d’investigar, de veure i entendre el nou univers que apareixia al seu davant. Passada una estona, va veure un preciós gira-sol, amb uns pètals molt grocs i unes fulles verdes. Feia uns moviments molts divertits. Es va apropar. El gira-sol li parlava, però en Gargot no escoltava res, només veia com el gira-sol movia la seva boca.
En Gargot va pensar que potser no podia escoltar a la flor perquè no tenia el sentit de la oïda, així que es va dibuixar unes grans orelles. A poc a poc, va començar a sentir tot tipus de sons: el murmuri del riu; el vent acariciant les fulles dels arbres; els ocells cantant... Però per sobre de tots aquests, va escoltar la dolça veueta del gira-sol què li deia:
- Hola, bon dia, sóc en Gira-sol Cantor. Abans t’estava preguntant si volies que interpretés una cançó. Ja he vist que no em podies sentr perquè no tenies orelles, ara que ja en tens, vols que canti per a tu?
- Sí, si us plau! - Va dir molt content el nostre protagonista al mateix temps que seia a sobre d’una pedra, preparant-se per l’actuació d’en Gira-sol Cantor. La flor va agafar aire i va comença a cantar:
No hi ha res més maco que el sol que m’ il·lumina,
Com m’agrada la calor que dóna quan brilla.
Les meves arrels estan vivint sota terra,
els meus pètals reben amb alegria la energia que tu entregues.
No hi ha res més maco que el sol que m’ il·lumina,
Com m’agrada la calor que dóna quan brilla.

En Gargot va començar a aplaudir amb les seves mans rodones, molt content. Era la primera vegada que escoltava i sentia una cançó, va pensar que a partir d’aquell moment, es faria un gran amant de la música, potser també es faria cantant igual que el gira-sol.

- T’ha agradat la meva cançó? – Va preguntar en Gira-sol Cantor.
- I tant que sí! No és que jo sigui un expert en el tema, si he de ser del tot sincer, és la primera vegada que escolto una cançó, però t’he de dir que ha sigut impressionant, digues, sempre són tan macos els sons?-
Nooo. Hi ha sons que són molestos per a la oïda, aleshores hi diem que és soroll. Com el soroll del trànsit, el d’algunes màquines, gent cridant...- Va contestar la flor.
- És una informació molt interessant, ho tindré present. De totes formes, ha sigut una cançó molt bonica, moltes gracies per aquest regal que m’has fet.
- Nooo i ara, gràcies a tu...- Va contestar la flor. - Has estat un públic fantàstic i ha sigut per a mi tot un honor ser el primer en cantar-te, pots tornar quan vulguis, passa’t un altre dia i t’interpretaré una altra cançó.
Dit això, es van acomiadar. En Gargot va marxar, deixant al Gira-sol Cantor composant melodies.
En Gargot va arribar a una platja que estava al mig del bosc, es va delectar amb el color del mar i amb les formes de la sorra, el so que produïen les ones trencant a la vora del mar era molt relaxant. Es sentia molt feliç.
En Gargot no estava sol a la platja, va veure un porquet molt grassonet amb una samarreta vermella i unes ulleres de sol molt fosques i grans. Estava assegut a un tamboret. Tenia un tassó blanc ple de xocolata desfeta, l’estava olorant i llepant-se els llavis. En Gargot es va apropar i li va dir:
- Hola porquet, em dic Gargot. Em podries explicar què fas mirant amb tanta atenció el teu tassó? Està ple de colors o potser t’està cantant alguna cançó?
El porquet va començar a riure tant que el tassó de xocolata va estar a punt de caure-li a la sorra.
- Quines coses tens Gargot, com vols que estigui cantant el tassó? L’estic olorant. De tots els olors, el de la xocolata és el meu favorit. És intens, amb un aroma embriagador, puc notar el cacau circulant pel meu sentit de l’olfacte, com un ball que em convida a deixar-me anar. - Va contestar el porquet.
- Doncs jo estic mirant i escoltant el teu tassó de xocolata i no soc capaç de sentir res de tot això que dius. - Va replicar en Gargot.
- Normal, com vols sentir tot això si no tens nas! Hauries d’aconseguir-ne un. Amb un nas tindries el sentit de l’olfacte.
Tan bon punt el porquet va dir aquestes paraules, en Gargot va treure el seu llapis i es va dibuixar un nas ben bonic. De cop, va començar a rebre sensacions molt intenses, la fragància de  les maduixes, la olor fresca dels pins del bosc, la sal arrossegada per la brisa marina... Al principi, tots estaven mesclats, però a poc a poc, va ser capaç d’anar-los separant i, per sobre de totes les olors, li va arriba el dolç aroma del tassó de xocolata.
- Huuum, quina oloreta tant deliciosa! Ara t’entenc amic porquet! És fantàstic tenir nas, és fantàstic tenir sentit de l’olfacte, podria estar tota la vida olorant la xocolata! Tot fa aquesta bona olor?- Va preguntar en Gargot.
- La veritat és que no, i ha coses que fan mala olor, com per exemple el clavegueram, aliments en mal estat, els pets, he, he, he..- Va dir el porquet.
- Aaah, és bona aquesta, no sé quina olor fa una claveguera, però el que sí sé és que m’agrada l’oloreta que fa la xocolata!
- Doncs si l’olor que fa et sembla bona, l’hauries de tastar, el seu sabor sí que és deliciós. - El porc va donar un glop al tassó, satisfet i tot somrient va passar-li-ho  a en Gargot. Ell ho va tastar, però la seva expressió no va canviar. Va tornar el tassó al porquet i va dir:
- Doncs jo no he sentit res d’especial, en realitat no he sentit res de res. No et sembla molt estrany? Jo tinc boca com tu, hauria de ser capaç de sentir el seu sabor. -
El porc va mirar al nostre protagonista i va dir:
- Obre un moment la boca, vull comprovar una cosa. - En Gargot va fer el que el porquet l’havia demanat. - És el que jo sospitava. - Va dir el porc. - No tens llengua. Amic meu, has de saber que per poder sentir el sabors dels aliments o de les coses, has de tenir el sentit del gust. El sentit del gust es troba a la llengua, com que tu no en tens, no pots saber quin gust té la xocolata.
En Gargot va tornar a obrir la boca i es va dibuixar una llengua plena de papil·les gustatives. Va tornar a agafar el tassó i li va donar un bon glop. Els ulls d’en Gargot es van obrir com plats de la forta impressió que va recorre pel seu cos des de la punta de la seva llengua fins al peus. Acabava de descobrir el sentit del gust, i ni més ni menys que amb la xocolata! Això si que era un bon començament!
- Impressionant, he estat a punt de desmaiar-me! - Va dir en Gargot molt emocionat. - És molt curiós perquè no l’estava tastant només amb la llengua, sentia com el meu olfacte també tenia alguna cosa a veure en aquesta esplèndida sensació, l’aroma de la xocolata reforçava el seu sabor.
- Això és perquè el sentit de l’olfacte i el sentit del sabor, estan fortament lligats.- Va contestar el porquet. - Però vigila que no sempre les coses tenen un sabor tan agradable, t’asseguro que no t’agradaria llepar el ferro o la sorra. Normalment les coses que no fan bona olor no tenen bon gust, excepte el formatge, això és un cas a part.
El porc va fer una pausa. Finalment va dir:
- M’has caigut bé Gargot, et faré un regal, agafa aquesta poma. Pots menjar-te-la quan vulguis, veuràs com de bona i saludable és.
- Moltes gracies amic porquet! Has estat molt generós amb mi. Ara continuaré el meu camí, em sembla que la xocolata m’ha donat molta energia, tinc ganes de moure’m, potser després vindré a veure’t. - I dient això, els dos amics es van acomiadar.
En Gargot estava molt feliç menjant-se la poma que li havia regalat el porquet, el seu sentit de l’olfacte li deia que feia bona olor, el seu sentit de la vista l’indicava que tenia un color verd molt maco, li agradava sentir el soroll que feia quan la mossegava, gracies al sentit de l’oïda i, el sentit del gust li permetia gaudir del dolç sabor que tenia. Cada cop es sentia més complert i amb una percepció més gran del món. Però un no sé què al seu interior, li deia que encara li faltava alguna cosa. De sobte va sentir algú que deia:
- Hola, qui ets?- La veu era d’una nena molt estrafolària que anava amb un gos.
- Jo soc en Gargot.- Va contestar. - I tu com et dius?
- Sóc Marta la pirata i aquest és el meu gos, es diu Calavera. - Va contestar la nena.
La nena era una mica estranya: portava un mocador al cap lligat per la part del darrera, un jersei a ratlles de màniga curta amb un vaixell brodat i una espassa de fusta penjada d’un cinturó. El gos, molt pelut, tenia una cara tranquil·la i les babes no paraven de caure-li.
- Doncs encantat de conèixer-te, Marta la Pirata.- Va dir en Gargot.
- Tens una poma molt bonica, segur que ha de ser boníssima. A més té pinta de ser molt suau.- Va dir la nena.
En Gargot, va posar cara de sorpresa i va preguntar:
- Suau? Què significa suau? Es de color verd, fa un soroll agradable quan la mossego, fa bona olor i té un gust molt dolç, però no sé què vols dir amb això de suau. Què m’ho podries explicar?
- I tant!- Va dir Marta la Pirata. - Si la toques amb els dits, veuràs que és agradable al tacte i...Apaaaa! Tu no en tens de dits, te’ls hauràs de dibuixar!
Així que en Gargot va donar la poma a la nena perquè li aguantes, va treure de nou el seu llapis i va dibuixar-se cinc dits a cada mà, va tornar a agafar la poma i la va acariciar.
- Ooooh, sí que és suau! Ara entenc el que volies dir. I tot és tant suau com les pomes?- Va preguntar en Gargot.
- Doncs no. Hi ha coses que són aspres, com per exemple la fusta seca; coses que són humides o relliscoses; també n’hi ha que són enganxoses com la mel o d’altres molt més suaus que una poma... toca el pelatge d’en Calavera, veuràs que suau.- Va dir la nena.
- Si que és veritat, és molt suau. Ara si que em sento complert, puc veure el món, el puc escoltar, el puc olorar, puc sentir el seu sabor i el puc sentir a través del meu tacte, tinc els cinc sentits: el de la vista; el de la oïda; el de l’olfacte; el del gust i el del tacte!
Marta la pirata, va pensar que la millor forma de celebrar el descobriment dels sentits d’en Gargot, era fent un viatge en el seu vaixell pirata. Van convidar a en Gira-sol Cantor i en Porquet. Tots quatre, junt amb en Calavera, se’n van anar de vacances a una illa molt propera per tal de poder descobrir noves sensacions utilitzant els cinc sentits.

ELS GULLIVER ANEM A CONÈIXER LA FLORA DEL CAMPUS MUNDET


FEM UN ITINERARI CONEIXENT LA FLORA DEL RECINTE MUNDET!!
                          
 
La sessió d’avui consisteix en realitzar un passeig pels jardins de les Llars Mundet, sessió que té com a objectiu conèixer la flora i la vegetació que l’envolten.
Aquets recorregut es realitzarà a partir d’un petit joc de pistes on, els infants hauran de respondre preguntes que els portaran a la següent parada, on es trobaran amb una altra pregunta i l’explicació corresponent a la planta de la parada, junt amb la seva fotografia, per tal que els hi resulti més fàcil saber si l’han trobada bé o no.
El grup-classe es dividirà en petits equips de 3/4 persones. Com que la flora i la vegetació del recinte és múltiple i variada, cada agrupació realitzarà un recorregut diferent on treballaran amb plantes diverses entre elles. El resultat final de l’activitat serà una posada en comú de cada grup i, així, tots els companys podran fer-se una idea de les diferents plantes, els seus orígens, etc.
Per tal de dur a terme l’itinerari, els alumnes disposaran d’un mòbil smartphone on tindran descarregada l’aplicació EDULOC que els permetrà seguir el circuit que prèviament se’ls haurà indicat.
En cada parada, els alumnes hauran de fer una foto de la planta, llegir la informació facilitada de cada una de elles i marcar en el mapa d’altres punts on es troba la mateixa planta.
En la sessió següent d’aula, cada grup explicarà l’itinerari que ha realitzat, la flora treballada, les fotografies realitzades i què és el que més els hi ha cridat l’atenció.


SOM-HI, DONCS!!!

enllaç EDULOC: campusmundet.ub.1.flora

JOC DE PISTES:
Els Gulliver anem a conèixer la flora del Campus Mundet

1a PARADA: Plaça Manel Baldrich
Pregunta: Sóc grec però visc a tota la Mediterrània. Puc fer més de 15 metres i semblo un con. Saps quin arbre sóc?
  1. Pi blanc
  2.  Alzina
  3. Xiprer
  4. Palmera canària
El xiprer és un arbre originari de la conca Mediterrània, concretament de països com Grècia, Turquia, Creta, Pèrsia o l’Iraq. S’utilitza bàsicament per decorar i per protegir conreus dels forts vents. La seva copa allargada pot mesurar més de 15 metres, i té forma de columna. Les seves branques són molt atapeïdes, tenen les fulles en forma d’escata i són d’un color verd fosc. El seu fruit són les pinyes rodones, que quan maduren, deixen anar les llavors. Floreixen al març i a l’abril.

Pista per anar a la següent parada: Estic molt a prop teu, sóc la única palmera autòctona d’Europa, encara que semblo un pop, no ho sóc pas. Qui sóc?
  1.  palmera canària
  2. margalló
  3. olivera
  4. morera


2a PARADA:
El margalló és una planta de la família de les palmeres, i és l’única autòctona d’Europa. És molt present al massís del Garraf. Té diversos troncs. Les fulles tenen forma de ventall i es divideixen en nombrosos segments punteguts, de color verd blavós. Les flors són hermafrodites, petites, groguenques i agrupades en raïms que sorgeixen entre les fulles. Les flors apareixen entre el març i el maig, i els seus fruits no són comestibles. El cabdell és tendre comestible i de sabor agradable, i es coneix com “palmito”. Les seves fulles s’aprofiten per fer escombres i ventalls. És resistent a la sequera i als vents.
 

Pista per anar a la següent parada:  ocupo molt d’espai, però no aixeco més d’un pam. Serveixo de refugi per molts animalets, i a molts llocs decoro parets. Què sóc?
  1. Marfull
  2. Plataner
  3. Pollancre
  4. Heura
3a PARADA:
L’heura és una planta enfiladissa, que ocupa espais cobrint murs i terres. 



Pista per anar a la següent parada: sóc cosí del margalló, i et puc ballar una “isa”, o menjar “papas arrugás con mojo picón”. Què sóc?
  1. Pi pinyer
  2. Palmera canària
  3. Cedre
  4. Llorer


4a PARADA:
La palmera canària, tal com el seu nom indica, és originària de les Illes Canàries. Se sembla molt a la palmera datilera, però és més baixa, només fa de 6 a 8 metres d’alçària. El tronc robust i gruixut ens permet veure les marques de les fulles velles caigudes. Aquestes són de color verd fort i poden fer entre 6 i 7 metres de llargada. El seu fruit és el dàtil de color taronja, però no és comestible. 



Pista per anar a la següent parada:  a partir de la cançó popular del “gegant” pots deduir quin arbre sóc.
  1. Pi
  2. Castanyer d’Índia
  3. Ametller
  4. Arbre de l’amor

 
5a PARADA:
El pi, originari de la Mediterrània Oriental, es troba a llocs de poca altura i molt assolellats. Pot créixer a llocs impensables, com al mig d’unes roques. Pot mesurar fins a 20 metres d’alçària i té la copa en forma de para-sol, aportant una bona ombra. És una espècie de creixement ràpid i molt resistent.

ITINERARI:



REFLEXIONS FINALS (ITINERARI)
  • Com a mestre, inclouries una activitat d’aquest tipus dins la teva programació d’aula de l’assignatura de Medi Natural, Social i cultural?
En principi, pot ser una activitat interessant i motivadora pels alumnes, ja que implica una manera de treballar i d’aprendre diferent a la que es fa servir normalment. És una activitat innovadora, diferent, desperta curiositat en els alumnes i els motiva a aprendre sobre temes que potser no els criden massa l’atenció, però que treballats des d’aquesta perspectiva i mitjançant aquesta activitat, sí els podrien atreure més.

També, el fet de sortir de l’aula, de visitar espais nous (siguin del mateix recinte escolar o no), i d’aprendre en un context diferent al de l’aula habitual, és un fet que ajuda a que es doni un aprenentatge significatiu. Els alumnes es troben en llocs on potser mai no havien estat, o coneixen aquests llocs amb més profunditat. I aquest fet, els crea curiositat, ganes d’investigar i saber més. Aquesta curiositat pot ser el factor determinant que els porti a l’ampliació de  l’aprenentatge.

A més, és molt profitós el fet que els alumnes hagin de participar en la creació d’un itinerari o que hagin de participar directament en l’itinerari creat pels mestres. Si ells el creen, han de fer un esforç per a trobar els punts concrets més adients, i la informació pertinent d’aquells punts, per planificar les parades, per dissenyar el camí, etc. Tota aquesta planificació els permet aprendre en molts àmbits (organització, planificació, gestió dels recursos, autonomia, etc.). D’altra banda, si són ells els que participen en itineraris creats pels mestres, també aprenen, però des d’una altra perspectiva. Aprenen, entre molts altres aspectes, sobre allò que veuen, sobre allà on són, a seguir unes instruccions...

Per tot aquest conjunt d’aspectes positius que implica fer ús d’un itinerari com a activitat dins d’una programació de Medi Natural, Social i Cultural, considerem que pot ser interessant per als alumnes r la realització d’aquesta tasca.

Malgrat això, també hem de destacar un aspecte negatiu respecte a la realització d’un itinerari fent servir l’aplicació de l’Eduloc: les tecnologies no estan a l’abast de totes les famílies, ni totes les famílies estarien d’acord en que els seus fills/es haguessin de fer-les servir com a eina de treball. Els nens/es ja aprendran a utilitzar-les en algun moment de la seva vida, ja les faran servir, per tant, des de l’escola pot ser perillós facilitar-los des de ben aviat el coneixement i l’ús d’aquestes. Seria important recordar actuacions i maneres de fer més tradicionals (com sortir a passejar, caminar, observar, experimentar directament, sense fer ús d’eines tecnològiques, etc.), que potser són aquelles que els alumnes ja no podran aprendre, degut a la velocitat amb què les tecnologies entren a les vides d’aquests nens. I aquesta feina està en mans de l’escola.

  • Comparant les dues opcions plantejades anteriorment de com es pot plantejar un itinerari, quins inconvenients i avantatges trobeu en cada una de les opcions? Penseu-ho tan des del punt de vista del mestre com de l’alumne.
 Primera opció (crear itinerari, esse els mestres qui dirigeixen l’activitat):
Des del punt de vista del MESTRE, els avantatges que trobem són els següents:
  • Podem garantir que els alumnes segueixen un recorregut, sense possibilitat de perdre’s.
  • Podem saber on són els alumnes en cada moment, ja que han de seguir una sèrie de punts clarament delimitats i determinats.
  • Podem garantir que aquells punts que els alumnes visitin són els més importants i els que els ajudaran a aprendre realment.

Pel que fa als inconvenients, són aquests:
-      Potser alguns punts o parades de l’itinerari no són d’interès real pels alumnes, ja que ens hem basat bàsicament en la percepció de mestre i no tant d’alumne.
-    Realitzar una activitat fora de l’aula sempre implica una dificultat afegida, ja que s’ha de poder controlar els alumnes en un espai obert, s’ha de ser capaç d’atendre les demandes dels alumnes en tot moment, etc. Part  d’això també és present a les aules, però en menor grau, per tant, realitzar un itinerari requereix un grau d’atenció i d’actitud activa bastant elevat per part dels mestres, que potser no tots en tot moment estan disposats a tenir.

Des del punt de vista de L’ALUMNE, els avantatges són els següents:
  • Realitzar una activitat en un context diferent a l’aula habitual motiva i facilita l’aprenentatge.
  • Aprenen més significativament quan experimenten allò que han d’aprendre. Si veuen, toquen, senten, ho aprenen.
  • Mentre realitzen l’activitat, tenen la sensació de llibertat, d’autonomia, d’independència, i això els fa aprendre a sentir-se responsables del que fan, a part d’aprendre a nivell de continguts.
  • Tot i que han de seguir unes instruccions i uns camins pautats pels mestres, no han d’estar asseguts escoltant, sinó que tenen un cert grau d’autonomia, que potser no el tenen a les classes normals, i que els permet sentir-se motivats, els crea curiositat, i els impulsa a fer i a aprendre.

Respecte als inconvenients, són aquests:
  • Els alumnes poden arribar a cansar-se o potser avorrir-se en algun moment de l’activitat.
  • Potser no totes les parades o visites que facin els agraden, per tant, no totes seran motivadores ni garantiran l’aprenentatge.
  • Si les pautes donades no són suficientment clares, els alumnes poden arribar a confondre’s, tenir dubtes, angoixar-se,...
Segona opció (els alumnes dissenyen el seu propi itinerari)
Des del punt de vista del MESTRE, els avantatges són els següents:
  • El fet de que els alumnes siguin els qui dissenyen el seu propi itinerari pot donar informació als mestres del que els alumnes saben (coneixements teòrics, maneres d’organitzar-se, capacitat de seleccionar la informació important, capacitat de ser sintètits i concrets en la realització de les parades, etc)
  • Si els alumnes creen el seu propi itinerari, els mestres disposen de més temps per a guiar els alumnes, per a ensenyar-los, per a observar el procés d’aprenentatge dels alumnes, per a observar com es desenvolupen en la creació d’aquest itinerari,... 
  • També, si són els alumnes els creadors de l’activitat, els mestres poden corregir els errors dels alumnes en el procés de creació. Si els alumnes no haguessin de crear l’itinerari, els mestres no podrien corregir-los en res, perquè no sortirien a la llum els seus errors. Per tant, és una oportunitat per a observar les equivocacions dels alumnes, i així ser conscients del nivell d’aprenentatge que estan tenint.

Respecte als inconvenients, són els següents:
  • No podem garantir que allò que hagin creat els alumnes sigui el que nosaltres, com a mestres, volem que els alumnes aprenguin.
  • No podem assegurar l’assoliment dels objectius que nosaltres ens havíem marcat.
  • Si no som nosaltres qui creem els itineraris, sinó que són els alumnes, haurem de dedicar un temps i esforç extra per tal de corregir, observar, conèixer els itineraris creats pels alumnes. Tot i que això deuria ser un aspecte positiu, molts mestres veuen aquest treball extra com una càrrega afegida.

Des del punt de vista dels ALUMNES, els avantatges són aquests:
  • Aprenen tant del que estan fent com de la manera com ho fan. És a dir, tant aprenen coneixements teòrics sobre el tema de l’itinerari, com pràctics, de la manera com crear-lo.
  • Ser ells mateixos els dissenyadors d’una activitat els ajuda a ser més responsables, a tenir un cert grau d’autonomia i d’independència.
  • Potser no farien el mateix que els mestres, però escolliran aquells punts, aquelleparades que siguin les més interessants per ells, les més properes als seus interessos, per tant, la motivació estarà present segur.
  • El sentiment d’èxit també hi serà present. Estaran orgullosos del que han fet ells sols, i per tant, la seva autoestima serà positiva. En relació amb això, aprendran amb més ganes.

Pel que fa als inconvenients:
  • Potser el fet d’haver de crear un itinerari els fa tenir la sensació de massa feina o massa dificultat pels alumnes, i això els pot crear angoixa i inseguretat.
  • A vegades, si els alumnes no tenen unes pautes a seguir, no saben com fer les tasques, per tant, si senten que ells sols són els responsables de dissenyar l’activitat, poden no sentir-se capaços de fer-ho o no saber com  i què fer exactament.