dimarts, 8 de maig de 2012

ELS GULLIVER ANEM A CONÈIXER LA FLORA DEL CAMPUS MUNDET


FEM UN ITINERARI CONEIXENT LA FLORA DEL RECINTE MUNDET!!
                          
 
La sessió d’avui consisteix en realitzar un passeig pels jardins de les Llars Mundet, sessió que té com a objectiu conèixer la flora i la vegetació que l’envolten.
Aquets recorregut es realitzarà a partir d’un petit joc de pistes on, els infants hauran de respondre preguntes que els portaran a la següent parada, on es trobaran amb una altra pregunta i l’explicació corresponent a la planta de la parada, junt amb la seva fotografia, per tal que els hi resulti més fàcil saber si l’han trobada bé o no.
El grup-classe es dividirà en petits equips de 3/4 persones. Com que la flora i la vegetació del recinte és múltiple i variada, cada agrupació realitzarà un recorregut diferent on treballaran amb plantes diverses entre elles. El resultat final de l’activitat serà una posada en comú de cada grup i, així, tots els companys podran fer-se una idea de les diferents plantes, els seus orígens, etc.
Per tal de dur a terme l’itinerari, els alumnes disposaran d’un mòbil smartphone on tindran descarregada l’aplicació EDULOC que els permetrà seguir el circuit que prèviament se’ls haurà indicat.
En cada parada, els alumnes hauran de fer una foto de la planta, llegir la informació facilitada de cada una de elles i marcar en el mapa d’altres punts on es troba la mateixa planta.
En la sessió següent d’aula, cada grup explicarà l’itinerari que ha realitzat, la flora treballada, les fotografies realitzades i què és el que més els hi ha cridat l’atenció.


SOM-HI, DONCS!!!

enllaç EDULOC: campusmundet.ub.1.flora

JOC DE PISTES:
Els Gulliver anem a conèixer la flora del Campus Mundet

1a PARADA: Plaça Manel Baldrich
Pregunta: Sóc grec però visc a tota la Mediterrània. Puc fer més de 15 metres i semblo un con. Saps quin arbre sóc?
  1. Pi blanc
  2.  Alzina
  3. Xiprer
  4. Palmera canària
El xiprer és un arbre originari de la conca Mediterrània, concretament de països com Grècia, Turquia, Creta, Pèrsia o l’Iraq. S’utilitza bàsicament per decorar i per protegir conreus dels forts vents. La seva copa allargada pot mesurar més de 15 metres, i té forma de columna. Les seves branques són molt atapeïdes, tenen les fulles en forma d’escata i són d’un color verd fosc. El seu fruit són les pinyes rodones, que quan maduren, deixen anar les llavors. Floreixen al març i a l’abril.

Pista per anar a la següent parada: Estic molt a prop teu, sóc la única palmera autòctona d’Europa, encara que semblo un pop, no ho sóc pas. Qui sóc?
  1.  palmera canària
  2. margalló
  3. olivera
  4. morera


2a PARADA:
El margalló és una planta de la família de les palmeres, i és l’única autòctona d’Europa. És molt present al massís del Garraf. Té diversos troncs. Les fulles tenen forma de ventall i es divideixen en nombrosos segments punteguts, de color verd blavós. Les flors són hermafrodites, petites, groguenques i agrupades en raïms que sorgeixen entre les fulles. Les flors apareixen entre el març i el maig, i els seus fruits no són comestibles. El cabdell és tendre comestible i de sabor agradable, i es coneix com “palmito”. Les seves fulles s’aprofiten per fer escombres i ventalls. És resistent a la sequera i als vents.
 

Pista per anar a la següent parada:  ocupo molt d’espai, però no aixeco més d’un pam. Serveixo de refugi per molts animalets, i a molts llocs decoro parets. Què sóc?
  1. Marfull
  2. Plataner
  3. Pollancre
  4. Heura
3a PARADA:
L’heura és una planta enfiladissa, que ocupa espais cobrint murs i terres. 



Pista per anar a la següent parada: sóc cosí del margalló, i et puc ballar una “isa”, o menjar “papas arrugás con mojo picón”. Què sóc?
  1. Pi pinyer
  2. Palmera canària
  3. Cedre
  4. Llorer


4a PARADA:
La palmera canària, tal com el seu nom indica, és originària de les Illes Canàries. Se sembla molt a la palmera datilera, però és més baixa, només fa de 6 a 8 metres d’alçària. El tronc robust i gruixut ens permet veure les marques de les fulles velles caigudes. Aquestes són de color verd fort i poden fer entre 6 i 7 metres de llargada. El seu fruit és el dàtil de color taronja, però no és comestible. 



Pista per anar a la següent parada:  a partir de la cançó popular del “gegant” pots deduir quin arbre sóc.
  1. Pi
  2. Castanyer d’Índia
  3. Ametller
  4. Arbre de l’amor

 
5a PARADA:
El pi, originari de la Mediterrània Oriental, es troba a llocs de poca altura i molt assolellats. Pot créixer a llocs impensables, com al mig d’unes roques. Pot mesurar fins a 20 metres d’alçària i té la copa en forma de para-sol, aportant una bona ombra. És una espècie de creixement ràpid i molt resistent.

ITINERARI:



REFLEXIONS FINALS (ITINERARI)
  • Com a mestre, inclouries una activitat d’aquest tipus dins la teva programació d’aula de l’assignatura de Medi Natural, Social i cultural?
En principi, pot ser una activitat interessant i motivadora pels alumnes, ja que implica una manera de treballar i d’aprendre diferent a la que es fa servir normalment. És una activitat innovadora, diferent, desperta curiositat en els alumnes i els motiva a aprendre sobre temes que potser no els criden massa l’atenció, però que treballats des d’aquesta perspectiva i mitjançant aquesta activitat, sí els podrien atreure més.

També, el fet de sortir de l’aula, de visitar espais nous (siguin del mateix recinte escolar o no), i d’aprendre en un context diferent al de l’aula habitual, és un fet que ajuda a que es doni un aprenentatge significatiu. Els alumnes es troben en llocs on potser mai no havien estat, o coneixen aquests llocs amb més profunditat. I aquest fet, els crea curiositat, ganes d’investigar i saber més. Aquesta curiositat pot ser el factor determinant que els porti a l’ampliació de  l’aprenentatge.

A més, és molt profitós el fet que els alumnes hagin de participar en la creació d’un itinerari o que hagin de participar directament en l’itinerari creat pels mestres. Si ells el creen, han de fer un esforç per a trobar els punts concrets més adients, i la informació pertinent d’aquells punts, per planificar les parades, per dissenyar el camí, etc. Tota aquesta planificació els permet aprendre en molts àmbits (organització, planificació, gestió dels recursos, autonomia, etc.). D’altra banda, si són ells els que participen en itineraris creats pels mestres, també aprenen, però des d’una altra perspectiva. Aprenen, entre molts altres aspectes, sobre allò que veuen, sobre allà on són, a seguir unes instruccions...

Per tot aquest conjunt d’aspectes positius que implica fer ús d’un itinerari com a activitat dins d’una programació de Medi Natural, Social i Cultural, considerem que pot ser interessant per als alumnes r la realització d’aquesta tasca.

Malgrat això, també hem de destacar un aspecte negatiu respecte a la realització d’un itinerari fent servir l’aplicació de l’Eduloc: les tecnologies no estan a l’abast de totes les famílies, ni totes les famílies estarien d’acord en que els seus fills/es haguessin de fer-les servir com a eina de treball. Els nens/es ja aprendran a utilitzar-les en algun moment de la seva vida, ja les faran servir, per tant, des de l’escola pot ser perillós facilitar-los des de ben aviat el coneixement i l’ús d’aquestes. Seria important recordar actuacions i maneres de fer més tradicionals (com sortir a passejar, caminar, observar, experimentar directament, sense fer ús d’eines tecnològiques, etc.), que potser són aquelles que els alumnes ja no podran aprendre, degut a la velocitat amb què les tecnologies entren a les vides d’aquests nens. I aquesta feina està en mans de l’escola.

  • Comparant les dues opcions plantejades anteriorment de com es pot plantejar un itinerari, quins inconvenients i avantatges trobeu en cada una de les opcions? Penseu-ho tan des del punt de vista del mestre com de l’alumne.
 Primera opció (crear itinerari, esse els mestres qui dirigeixen l’activitat):
Des del punt de vista del MESTRE, els avantatges que trobem són els següents:
  • Podem garantir que els alumnes segueixen un recorregut, sense possibilitat de perdre’s.
  • Podem saber on són els alumnes en cada moment, ja que han de seguir una sèrie de punts clarament delimitats i determinats.
  • Podem garantir que aquells punts que els alumnes visitin són els més importants i els que els ajudaran a aprendre realment.

Pel que fa als inconvenients, són aquests:
-      Potser alguns punts o parades de l’itinerari no són d’interès real pels alumnes, ja que ens hem basat bàsicament en la percepció de mestre i no tant d’alumne.
-    Realitzar una activitat fora de l’aula sempre implica una dificultat afegida, ja que s’ha de poder controlar els alumnes en un espai obert, s’ha de ser capaç d’atendre les demandes dels alumnes en tot moment, etc. Part  d’això també és present a les aules, però en menor grau, per tant, realitzar un itinerari requereix un grau d’atenció i d’actitud activa bastant elevat per part dels mestres, que potser no tots en tot moment estan disposats a tenir.

Des del punt de vista de L’ALUMNE, els avantatges són els següents:
  • Realitzar una activitat en un context diferent a l’aula habitual motiva i facilita l’aprenentatge.
  • Aprenen més significativament quan experimenten allò que han d’aprendre. Si veuen, toquen, senten, ho aprenen.
  • Mentre realitzen l’activitat, tenen la sensació de llibertat, d’autonomia, d’independència, i això els fa aprendre a sentir-se responsables del que fan, a part d’aprendre a nivell de continguts.
  • Tot i que han de seguir unes instruccions i uns camins pautats pels mestres, no han d’estar asseguts escoltant, sinó que tenen un cert grau d’autonomia, que potser no el tenen a les classes normals, i que els permet sentir-se motivats, els crea curiositat, i els impulsa a fer i a aprendre.

Respecte als inconvenients, són aquests:
  • Els alumnes poden arribar a cansar-se o potser avorrir-se en algun moment de l’activitat.
  • Potser no totes les parades o visites que facin els agraden, per tant, no totes seran motivadores ni garantiran l’aprenentatge.
  • Si les pautes donades no són suficientment clares, els alumnes poden arribar a confondre’s, tenir dubtes, angoixar-se,...
Segona opció (els alumnes dissenyen el seu propi itinerari)
Des del punt de vista del MESTRE, els avantatges són els següents:
  • El fet de que els alumnes siguin els qui dissenyen el seu propi itinerari pot donar informació als mestres del que els alumnes saben (coneixements teòrics, maneres d’organitzar-se, capacitat de seleccionar la informació important, capacitat de ser sintètits i concrets en la realització de les parades, etc)
  • Si els alumnes creen el seu propi itinerari, els mestres disposen de més temps per a guiar els alumnes, per a ensenyar-los, per a observar el procés d’aprenentatge dels alumnes, per a observar com es desenvolupen en la creació d’aquest itinerari,... 
  • També, si són els alumnes els creadors de l’activitat, els mestres poden corregir els errors dels alumnes en el procés de creació. Si els alumnes no haguessin de crear l’itinerari, els mestres no podrien corregir-los en res, perquè no sortirien a la llum els seus errors. Per tant, és una oportunitat per a observar les equivocacions dels alumnes, i així ser conscients del nivell d’aprenentatge que estan tenint.

Respecte als inconvenients, són els següents:
  • No podem garantir que allò que hagin creat els alumnes sigui el que nosaltres, com a mestres, volem que els alumnes aprenguin.
  • No podem assegurar l’assoliment dels objectius que nosaltres ens havíem marcat.
  • Si no som nosaltres qui creem els itineraris, sinó que són els alumnes, haurem de dedicar un temps i esforç extra per tal de corregir, observar, conèixer els itineraris creats pels alumnes. Tot i que això deuria ser un aspecte positiu, molts mestres veuen aquest treball extra com una càrrega afegida.

Des del punt de vista dels ALUMNES, els avantatges són aquests:
  • Aprenen tant del que estan fent com de la manera com ho fan. És a dir, tant aprenen coneixements teòrics sobre el tema de l’itinerari, com pràctics, de la manera com crear-lo.
  • Ser ells mateixos els dissenyadors d’una activitat els ajuda a ser més responsables, a tenir un cert grau d’autonomia i d’independència.
  • Potser no farien el mateix que els mestres, però escolliran aquells punts, aquelleparades que siguin les més interessants per ells, les més properes als seus interessos, per tant, la motivació estarà present segur.
  • El sentiment d’èxit també hi serà present. Estaran orgullosos del que han fet ells sols, i per tant, la seva autoestima serà positiva. En relació amb això, aprendran amb més ganes.

Pel que fa als inconvenients:
  • Potser el fet d’haver de crear un itinerari els fa tenir la sensació de massa feina o massa dificultat pels alumnes, i això els pot crear angoixa i inseguretat.
  • A vegades, si els alumnes no tenen unes pautes a seguir, no saben com fer les tasques, per tant, si senten que ells sols són els responsables de dissenyar l’activitat, poden no sentir-se capaços de fer-ho o no saber com  i què fer exactament.




1 comentari:

  1. Davant els problemes que ens hem trobat a l'hora de realitzar l'itinerari a l'aplicació EDULOC, hem optat per penjar l'itinerari d'aquesta manera.

    Tot i això, l'itinerari sense les fotos i les explicacions el podeu trobar a:

    campusmundet.ub.1.flora

    ResponElimina